Conversa 31

 
19 XII 1919

  • Els verbs que acaben en –c a la primera persona del present d’indicatiu fan el present de subjuntiu amb una –g– entre l’arrel i les desinències típiques d’aquest temps verbal, a totes les persones verbals. P. ex.:
    • beurejo becjo begui, nosaltres beguem, vosaltres begueu
    • valerjo valcjo valgui, nosaltres valguem, vosaltres valgueu
  • Quan hi ha vacil·lacions a una construcció verbal entre les formes de subjuntiu i les d’indicatiu, hem de fer servir les mateixes que amb formes personals en què no vacil·lem. P. ex.:
    • Volem que vinguisVolem que vingueu (no *Volem que veniu)

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s