Conversa 43

 
2 I 1919

En llatí vulgar, tots els sons de b llatina intervocàlica esdevingueren el so de v.

• Com que en castellà els sons de b i v es confongueren històricament aviat, l’ortografia recorregué en molts casos a l’etimologia per fixar l’escriptura.
  • Ens molt casos el català copià tant les escriptures etimològiques del castellà (que no representaven la pronúncia catalana a les zones que diferencien /b/ de /v/) com escriptures errònies en què el castellà havia mantingut una v gràfica no corresponent a la pronúncia.
    • Cal restablir les grafies correctes (és a dir: segons els parlars que distingeixen els sons, en posició intervocàlica, i segons la grafia etimològica en la resta de casos).