Conversa 36

 
26 XII 1919

El radical de l’imperfet de subjuntiu és el mateix que el de la primera i segona persones del plural del present de subjuntiu.

  • Per exemple:
    • dirdiguem, digueu / digués, etc.
  • Úniques excepcions:
      • cabre capiguem, capigueu / cabés, etc.
      • escriure escriguem, escrigueu / escrivís, etc.
      • ésser siguem, sigueu / fos, etc.
      • poder puguem, pugueu / pogués, etc.
      • saber sapiguem, sapigueu / sabés, etc.
      • veure vegem, vegeu / veiés, etc.
      • voler vulguem, volgueu / volgués, etc.
  • Cas particular d’alternança:
    • haverhaguem/hàgim/hagem, hagueu/hàgiu/hageu vs. hagués, etc.
      • Les formes haguem i hagueu estan formades analògicament a partir de l’imperfet, de manera que les altres formes, etimològiques, són preferibles.
      • La llengua literària prefereix hàgim/hàgiu, molt més exteses geogràficament (juntament amb les variables hàgem/hàgeu) que les formes hagem i hageu, però aquestes son les prolongacions etimològiques directes de les formes antigues, hajam i hajau.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s