Conversa 36

 
26 XII 1919

El radical de l’imperfet de subjuntiu és el mateix que el de la primera i segona persones del plural del present de subjuntiu.

• Per exemple:
  • dir → diguem, digueu / digués, etc.
• Úniques excepcions:
  • • cabre → capiguem, capigueu / cabés, etc.
    • escriure → escriguem, escrigueu / escrivís, etc.
    • ésser → siguem, sigueu / fos, etc.
    • poder → puguem, pugueu / pogués, etc.
    • saber → sapiguem, sapigueu / sabés, etc.
    • veure → vegem, vegeu / veiés, etc.
    • voler → vulguem, volgueu / volgués, etc.
• Cas particular d’alternança:
  • haver → haguem/hàgim/hagem, hagueu/hàgiu/hageu vs. hagués, etc.
    • Les formes haguem i hagueu estan formades analògicament a partir de l’imperfet, de manera que les altres formes, etimològiques, són preferibles.
    • La llengua literària prefereix hàgim/hàgiu, molt més exteses geogràficament (juntament amb les variables hàgem/hàgeu) que les formes hagem i hageu, però aquestes son les prolongacions etimològiques directes de les formes antigues, hajam i hajau.